Merenguitos

Macarooooons!!! diràs. Doncs no, són Merenguitos.

Macaroooooons!!! dirás. Pues no, son Merenguitos.

Aquestes festes em vaig proposar fer turrons, i els he fet, encara no he penjat l'entrada ni en vaig fer fotos (una cagada grossa), però en vaig fer, de iema i de nata i nous. En aquests es fan servir les iemes dels ous, i amb les clares que em van sobrar no sabia que fer-ne i em va venir al cap que en el Màster de Be Delight vam fer merenguitos, i els vaig provar de fer.

Estas fiestas me propuse hacer turrones, y los he hecho, aún no he colgado la entrada ni les hice fotos (una cagada bastante grande), pero los hice, de yema y de nata con nueces. En estos se utilizan las yemas de los huevos, y con las claras que me sobraron no sabía qué hacer y me vino a la cabeza que en el Master de Be Delight hicimos merenguitos, y los probé de hacer.

La veritat és que trobar el punt de consistència d'aquests dolços és complicat, o jo no he sabut trobar-lo encara. En vaig fer dues tandes i amb la segona, la de les fotos, em va anar millor, però no bé del tot. No em quedava una consistència amb la que pogués quedar una forma, sinó que em quedaven aixafats, rodons. Crec que no vaig acabar de muntar bé les clares, perquè vaig seguir les proporcions de les receptes que vaig trobar a internet, que són les següents:

- 4 clares d'ou

- Un pessic de sal

- 240 gr. de sucre (jo vaig fer servir sucre glas)

- 50 gr. de Maizena

- Una mica d'essència de vainilla (opcional)

Es baten les clares amb el pessic de sal a punt de neu (jo ho faig amb una batedora de baretes manual pujant la velocitat fins al màxim). Mentrestant es barreja el sucre amb la Maizena en un bol a part. 

Quan les clares estan al punt, es baixa la velocitat al mínim (aquesta part també es pot fer manualment amb una espàtula i amb moviment envolvent), es va tirant la barreja de sucre i Maizena cullerada a cullerada i espolvorejada com si fos neu. I quan està tot barrejat es tira l'essència de vainilla que li donarà un gust més accentuat. 

Es posa la barreja en una màniga pastissera amb una boquilla que ens agradi (la 1M de Wilton és divertida) i es fan formes sobre una safata de forn amb paper de forn i es posa al forn, amb foc dalt i baix, uns 60-80 minuts a una temperatura de 100º. Jo els vaig anar vigilant. Han de quedar ben secs, mirant que no s'esquerdin. 

La verdad es que encontrar el punto de consistencia de estos dulces es complicado, o yo no lo he sabido encontrar aún. Hice dos tandas, y con la segunda, la de las fotos, me fue mejor, pero no bien del todo. No me quedaba una consistencia con la que pudiese quedar una forma, sino que me quedaban aplastados, redondos. Creo que no terminé de montar bien las claras, porqué seguí las proporciones de las recetas que encontré en Internet, que son las siguientes:

- 4 claras de huevo

- Un pellizco de sal

- 240 gr. de azúcar (yo utilicé azúcar glas)

- 50 gr. de Maizena

- Un poco de essencia de vainilla (opcional)

Se baten las claras con el pellizco de sal a punto de nieve (yo lo hago con una batidora de varillas manual, subiendo la velocidad hasta el máximo). Mientrastanto se mezcla el azúcar con la Maizena en un bol a parte. 

Cuando las claras están apunto, se baja la velocidad al mínimo (esta parte también se puede hacer manualmente con una espátula y con movimiento envolvente), se va tirando la mezcla de azúcar y Maizena cucharada a cucharada y espolvoreada como si fuese nieve. Y cuando está todo mezclado se tira la esencia de vainilla que le dará un sabor más acentuado. 

Se pone la mezcla en una manga pastelera con una boquilla que nos guste (la 1M de Wilton es divertida) y se hacen formas sobre una bandeja de horno con papel de horno. Cuando la tengamos llena se pone al horno, con fuego arriba y abajo, unos 60-80 minutos a una temperatura de 100º. Yo los fui vigilando. Tienen que quedar bien secos, mirando que no se resquebrajen.

I això és tot amics, ho seguiré intentant :)
Y esto es todo amigos, lo seguiré intentando :)

Bones festes! Felices fiestas!

5 en 1

El títol d'aquesta entrada ho diu tot, 5 pastissos en 1. Com a partir d'una base decorada amb fondant es poden treure 5 pastissos d'aspecte diferent només canviant les flors que hi poses.

Generalment no disposo de massa temps al dia per poder entrar a la cuina a inventar i crear noves receptes, nous dissenys o simplement a cuinar alguna cosa que no sigui l'alimentació diària i rutinaria, així que vaig pensar que podia aprofitar una sola base i fer-ne diferents versions per poder ensenyar que amb poc es pot fer molt.

El título de esta entrada lo dice todo, 5 tartas en 1. Cómo a partir de una base decorada con fondant se pueden sacar 5 tartas de aspecto diferente sólo con cambiar las flores que pones.

En general no dispongo de mucho tiempo al día para poder entrar en la cocina a inventar y crear nuevas recetas, nuevos diseños o simplemente cocinar algo que no sea la alimentación diaria y rutinaria, así que pensé que podía aprovechar una sola base y hacer diferentes versiones para poden enseñar que con poco se puede hacer mucho.

Es tracta d'un pastís de pastanaga i nous, amb farina sense gluten, farcit d'una crema de mascarpone i envoltat de ganache de xocolata blanca. El vaig forrar amb fondant blanc de la marca portuguesa Sweet Art tenyit amb un punt de colorant Caramel/Ivory de Sugarflair Sugarpaste per donar-li un toc vintage. Sobre el fondant blanc vaig colocar unes tires de fondant tenyit de lila vintage tallades amb un tallador d'arcs, mirant que tots fessin la mateixa mida, uns 2 cm des de la part més baixa a la més alta.

A la foto de dalt hi vaig posar les tres flors que havia fet, la peònia, la rosa blanca i un ranuncle inventat de color taronja amb el cor verd. La composició em va agradar molt quan la vaig posar, li dona color, alegria i a la vegada romanticisme i elegància.

Se trata de una tarta de zanahoria y nueces, con harina sin gluten, relleno de crema de mascarpone y rodeado de ganache de chocolate blanco. Lo forré con fondant blanco de la marca portuguesa Sweet Art teñido con un punto de colorante Caramel/Ivory de Sugarflair Sugarpaste para darle un toque vintage. Sobre el fondant blanco coloqué unas tiras de fondant teñido de morado vintage cortadas con un cortador de arcos, mirando que todos hiciesen la misma medida, unos 2 cm desde a parte más baja a la más alta.

En la foto de arriba puse las tres flores que había hecho, la peonia, la rosa blanca y un ranúnculo inventado de color naranja con el corazón verde. La composición me gustó mucho cuando la puse, le da color, alegría y a la vez romanticismo y elegancia.

Amb dues flors clàsiques, la peònia i la rosa queda elegant, sobri i els colors entonen entre sí.

Con dos flores clásicas, la peonia y la rosa queda elegante, sobrio y los colores entonan entre sí.

Amb una simple peònia li dòna un toc molt personal, senzill però elegant. Podria ser per una noia jove i fresca o per una senyora madura i elegant.

Con una simple peonia le da un toque muy personal, sencillo pero elegante. Podría ser para una chica joven y fresca o para una señora madura y elegante.

Aquesta versió amb un ranuncle taronja amb cor verd li dòna un toc minimalista que m'encanta. A una noia sofisticada, moderna, alegre i desenfadada segur que li encantaria.

Esta versión con un ranúnculo naranja con el corazón verde le da un toque minimalista que me encanta. A una chica sofisticada, moderna, alegre y desenfadada seguro que le encantaría.

I per últim el de la rosa blanca, senzill però coquetó, per a tot tipus de públics.

A veure quin és el següent projecte que faig. Espero que em sorprengui i us sorprengui a vosaltres també ;)

Y por último el de la rosa blanca, simple pero coquetón, para todo tipo de públicos.

A ver cuál es el siguiente proyecto que hago. Espero que me sorprenda y os sorprenda a vosotros también ;)